El joc és universal i té una relació intrínseca amb la salut: facilita el creixement, condueix a relacions de grup i és una forma de comunicació interactiva i versàtil.
La importància del joc en el desenvolupament humà és un axioma reconegut per totes les escoles psicològiques i sociològiques i des d'àmbits pluridisciplinars s'aborden les relacions entre joc i el creixement de la personalitat, joc i relacions de grup, joc i creativitat, joc i intel·ligència..., etc.
Amb el joc els nens van modelant la seva personalitat, s'enfronten a reptes nous amb plaer, estableixen relacions socials, afermen els seus coneixements i desenvolupen les seves aptituds.
Els nens amb discapacitat necessiten el joc igual que els altres nens i en molts casos és un de les millors maneres de relacionar-se amb el seu entorn, el seu grup social i els seus interlocutors i fomenta també la seva creativitat. És el joc una manera de potenciar la seva personalitat i les seves capacitats i amb ell s'aconsegueix un aprenentatge més ràpid i terapèutic.
Fa anys al veure l'adaptació feta pel fabricant per a una consola Nintendo, adaptació que permetia als nens amb discapacitat física gaudir dels mateixos jocs i aventures que els nens de la seva edat, vam veure reforçada la nostra idea que a través del joc el nen amb discapacitat s'integra en el món i supera moltes barreres de comunicació social que la seva discapacitat li imposa. Per això hem treballat en l'adaptació de les joguines estàndards i en polsadors.
Quan un nen té la mobilitat tan reduïda que ens incita a pensar que no pot usar una joguina, estem davant un nen que necessita una joguina adaptada per al seu maneig amb polsadors.
Aquests nens només necessiten un petit moviment controlat, (per exemple el moviment d'un dit, emetre un soroll, el donar una puntada, el bufar, aspirar, el moviment d'un ull, el moviment de barbeta, el de la galta... etc.), per a poder accionar un d'aquests polsadors. De vegades aquests polsadors es col·loquen en una taula o sobre la safata de les cadires de rodes, unes altres vam necessitar un suport; és a dir, un dispositiu que apropi el polsador al moviment que nosaltres millor controlem. Aquests suports poden ser de bavosa, d'ancoratge a la taula, a cadires de rodes o als capçals dels llits.
El meu treball diari juntament amb altres companys és l'adaptació de joguines i la fabricació de polsadors i suports. Incidint en aquesta idea d'integració social, hem posat molt interès i estudi en l'adaptació de perifèrics que facilitin l'accés a l'ordinador ja que és avui en dia una de les eines més esteses tant en el joc com en el treball, tant en l'oci com en les relacions socials.
Les principals adaptacions que vam realitzar en les joguines són:
* Una adaptació universal per a joguines (pastilla de piles) que substitueix la palanca de ON-OF, col·locant-li un polsador adequat al tipus de discapacitat del nen.
* Una adaptació en el comandament de les joguines de ràdio-control per a substituir les palanques o botons del comandament i connectar polsadors.
* Adaptació de les vídeo-consoles posant en sèrie els polsadors amb els botons de comandament, aparells de música...etc. Tot joguina elèctrica es pot adaptar per al seu maneig amb polsadors (una mica més endavant veurem els criteris de la valoració de joguines i possibles adaptacions)
Aquestes adaptacions, que es realitzen en el centre, són totalment gratuïtes: els pares o els centres educatius ens manen les joguines i nosaltres els vam realitzar l'adaptació i el polsador adequat. Se'ls envia i l'únic càrrec és el pagament del sistema de lliurament (correus). Aquest servei es presta en tot el territori nacional doncs en el mercat existeix una manca gairebé total d'aquest tipus d'adaptacions i dispositius. Es tracta d'adaptacions artesanals que resulten poc rendibles i enutjoses a les botigues especialitzades. El C.I.A.P.A.T. com administració estatal tracta de cobrir aquesta manca que hi ha en el mercat de joguines per a nens amb discapacitat. Per exemple en aquests moments tenim un conveni amb la universitat Carlos III de Madrid per a realitzar l'adaptació de el joc de les tres en ratlla i el joc del penjat, substituint les fitxes per un sol polsador.
Molts dispositius d'accés són cars i estan allunyats de les possibilitats reals de les persones amb discapacitat, uns altres són massa complicats o oculten el veritable ús o valor del dispositiu adaptat, per això les adaptacions i polsadors que vam ensenyar a fer en els nostres cursos pràctics de formació pretendre ser senzilles i el més transparent possibles; transparència en la seva realització perquè qualsevol pugui fer-les i transparència en el seu ús perquè el joc no quedi ocult després de l'adaptació i perquè qui les utilitzi, oblidi que està accedint d'una manera distinta a la d'altres jugadors.
Creiem que facilitar l'accés a un joc estandarditzat i reglat és un pas necessari per a poder lluitar contra l'exclusió social que sofreixen les persones amb discapacitat: aconseguir que un nen amb una greu discapacitat física pugui jugar amb les mateixes joguines que els seus amics afavoreix no només la seva integració sinó especialment la seva inclusió en la vida normalitzada.
Aquest curs es pot efectuar en qualsevol país doncs el material és assequible i es troba amb facilitat en botigues d'electrònica. Els esquemes per a la fabricació són tan senzills que poden realitzar-se seguint els passos del llibre "Juguem: Manual d'Adaptacions de Joguines per a Nens amb Discapacitat" .
NOTA: aquest article pertany a una ponència de l'autor presentada en el Seminari Tècnic sobre la Seguretat de les Joguines celebrada a Barcelona el 9 de desembre de 2002
