Joguines fortuïtes, la màgia dels objectes
Des que l’infant neix, i possiblement abans, des del ventre de la mare, té una necessitat imperiosa d’aprendre, nodrir-se de l’exterior, explorar, manipular, conèixer, créixer i madurar. Nosaltres, els adults, hauríem d’estar atents a les necessitats dels infants, hauríem d’acompanyar-los en el seus aprenentatges, hauríem d’estar atents tant a allò que fan, com a la manera com ho fan i al motiu per què ho fan, proporcionant elements, materials i espais que ajudin l’infant a créixer en un entorn potencialment ric en estímuls.
Les joguines que ens trobem al mercat solen ser de plàstic i la majoria d’elles tenen una finalitat molt concreta: prems un botó i apareix un pallasso, estires una corda i sona una dolça melodia... Els infants, però, molt aviat aprenen a utilitzar la joguina, i a vegades se’n cansen de seguida. Per tant, nosaltres hem de proporcionar altres materials que els facin pensar més enllà, materials que els obliguin a experimentar, descobrir, plantejar-se hipòtesis, buscar solucions, manipular, observar, construir i destruir...
Des de l’escola bressol, i gràcies a l’Elionord Golschmied, hem integrat els jocs de la descoberta. Es tracta d’una sèrie de jocs i materials que afavoreixen i estimulen el creixement integral dels infants: la panera dels tresors, per als infants més petits, i a partir del segon any de vida el joc heurístic o de la descoberta dels objectes.
La panera dels tresors és un cistell de vímet on posem objectes de la vida quotidiana escollits amb molta cura perquè l’infant els toqui, percebi el seu pes, la seva temperatura, les olors... Per tant, hi podem posar objectes que no siguin perillosos, que no es trenquin amb facilitat i que l’infant no es pugui empassar. Alguns d’aquests materials poden ser:
- Objectes de la natura: petxines, pedres, nous...
- Objectes de materials naturals: cabdell de llana, cistells petits...
- Objectes de fusta: capses petites, timbals, sonalls...
- Objectes metàl•lics: flamera, joc de claus...
- Objectes de pell, roba, goma, paper, cartró, vidre...
El cistell, el podem col•locar a terra, a l’abast de l’infant, per tenir la possibilitat d’observar el seu joc. L’adult hauria de restar atent al joc de l’infant i anar renovant el material que es malmeti.
El joc heurístic o de la descoberta dels objectes: consisteix en bosses que contenen materials classificats de recuperació. Hi podem posar uns materials que ens semblin atractius, segurs i variats, evitant al màxim el plàstic. Podem omplir una bossa amb petxines, una altra amb pinyes, oueres de cartró, cadenes d’acer, bigudins, anelles de goma de cafetera... També haurem de tenir uns recipients per guardar els materials; aquests contenidors poden ser pots de llauna, capses de cartró, etc. Per tant, es tracta de facilitar als infants una sèrie de materials de recuperació perquè hi interactuïn espontàniament.
El joc consta de dues parts; a la primera part es proporcionen als infants materials provinents de tres o quatre bosses diferents, i els nens i les nenes interactuen espontàniament amb aquests materials i amb alguns contenidors que també posem al seu abast. A la segona part, que és la de recollida, cal que els infants recullin el material i el classifiquin a la bossa corresponent.
Si des que són ben petits eduquem els infants a utilitzar materials i elements de la vida quotidiana, a transformar-los i a imaginar-se la realitat de maneres diferents, estarem potenciant el fet que l’infant vegi, en els objectes simples i senzills de casa nostra o en les mateixes joguines que té, possibilitats lúdiques múltiples. Si, aquestes activitats, les potenciem des que són ben petits, si eduquem els infants a mirar els objectes amb ulls tafaners i plens de possibilitats, serà molt més fàcil que, a la llarga, els infants puguin inventar-se les seves pròpies joguines i crear-ne de noves.
