Que naixem amb un sexe biològic determinat i que, immediatament, en interacció amb els demés i l’entorn construïm el gènere o rol sexual, sembla evident. Aquest conjunt de trets del caràcter, de formes de comportament, d’actituds, que la societat atribueix a les persones segons el seu sexe i que anomenem gènere, l’adquirim i desenvolupem amb l’educació i, per ho tant, lògicament, varia segons les cultures, èpoques històriques i, fins i tot, classes socials. És a dir, la construcció del gènere es bàsicament social.
Partint d’aquesta base i tenint en compte que és dintre de la família on comença a formar-se la personalitat de l’infant, és en aquest entorn on s’exerceixen les primeres discriminacions.Abans dels 2 anys d’edat les criatures es classifiquen, sense dubte, en nen o nena (interioritzant així tot el que clarament els hi hem transmès). De fet, hi ha estudis que mostren com els adults, al identificar a un infant com a nen o com a nena, els tractem de manera diferent, i, en conseqüència, juguem amb ells amb joguines que els adults considerem per un o un altre sexe.
Així, quan els infants arriben al parvulari ja tenen molt ben definits els rols, gustos, tipus de jocs, etc. És a dir, estereotips de gènere establerts (diferències de tracte i d’estímuls, to de veu, continguts de les frases, activitats diferents, joguines...), amb auto-imatges molt definides, existint una marcada preferència en els jocs i una clara diferenciació del univers femení i el masculí.
Desprès, més endavant, els educadors, en molts casos, perllonguem la situació que s’inicia a la família, reforçant els estereotips i els models de gènere. D’aquesta forma, s’observa que, als 5 anys, després de rebre la influència de l’escola en el període d’educació infantil, només s’aprecia un lleuger augment del temps jugar amb joguines identificables com de l’altre gènere.
Als 7 anys, es produeix un augment de la diversificació en quan al joc, petites incursions en l’altre gènere. Tot i així, els nens es senten infravalorats si només poden jugar a joguines que entenen que són per a les nenes i els utilitzen per als seus ideals de joc; el mateix que si es donen joguines "de nen" a les nenes.
Com influeixen els jocs i joguines que oferim als nostres infants en la construcció de gènere?
Si parlem de infants tenim que parlar obligatòriament de joc, doncs el joc respon a la necessitat pròpia de qualsevol infant: el joc és un impuls primari i gratuït que ens empeny des de la infantesa, és la manera natural que tenim per aprendre i les joguines, eines del joc. Els infants necessiten entrar en contacte amb el món i la vida per a descobrir-la, conèixer-la, interpretar-la i estimar-la. Els infants necessiten jugar i imitar
La joguina neix jugant (encara que hi ha jocs sense joguines), els objectes apareixen des del primer moment intrínsecament vinculats al joc. Cada vegada, però, li atorguem a les joguines un paper més important i compromès ja que cada vegada es fan més imprescindibles com recursos complementaris per al joc. Els jocs i les joguines que oferim als nostres nens no sempre responen a valors d'igualtat, respecte, solidaritat. Al nen se li busquen jocs de monstres, de guerra, d'enginy, esportius, responent al model d'home fort amb iniciativa, valent i atrevit. A la nena, en canvi se li ofereixen joguines de “futura mamà”, o per a triomfar agradant, tot convertint-la en una bona mestressa de casa o en una dona desitjable.
Per això, diem que no són simplement les joguines qui afavoreixen els estereotips de gènere, sinó també i fonamentalment, com es juga amb ells.
Així, encara que els criteris bàsics per a escollir les joguines comercialitzades que afavoreixin i estimulin el joc són que la joguina sigui adequada a l'edat, segura, de qualitat, que sigui estimuladora, variada i que estigui lligada als interessos infantils, els criteris que generalment utilitzem per a escollir una joguina són: edat, nen o nena i preu.
Criteris bàsics per a escollir una joguina
La joguina ha de ser estimuladora de qualsevol aspecte del desenvolupament de l’infant: motriu, cognitiu, social, afectiu... de capacitats, accions, habilitats i actituds. Una joguina no ha de ser massa realista, ni molt complicada, ni perfecte. La joguina deixa de ser joguina quan en lloc de ser un punt de partida és un punt d'arribada. Una joguina no ha de ser un itinerari a seguir, sinó, l'estímul per a descobrir.
Amb joguines fortament estereotipades o sofisticades, l’infant no pot transformar simbòlicament l'objecte, perquè la seva intervenció està rígidament predeterminada per les possibilitats d'utilització de la joguina, llavors és quan utilitzen el món dels adults, no ho inventen.Així i tot, les joguines han de representar simbòlicament el món dels adults. Els infants volen fer seu el món dels adults i els objectes de joc han de partir d'aquest. Però això no treu que ens podem animar a regalar una nina a un nen i no negar-li el seu vessant afectiu.
La joguina ha de ser variada. Ha de ser facilitadora d'un creixement i desenvolupament complet.
No hem d'oblidar que, sempre, ha d'haver-hi la possibilitat de tractar els objectes que componen un joc i fins i tot les idees automàticament vinculades a aquest (els patrons dels quals parlàvem) de manera no convencional. Canviar les convencions de les joguines afavorirà la interiorització de noves normes i pautes de comportament.
La joguina ha d'estar lligada als interessos infantils. Els infants noten el rebuig social quan escullen jocs o joguines que socialment no s'identifiquen amb el seu sexe. Hi ha més nenes que demanen joguines de nens que a la inversa. Mentre que el primer es tolera i fins i tot s'aprova, el segon, es reprimeix. Això mostra la tendència de la dona cap a una progressiva masculinització.
Algunes propostes
- Oferim nous patrons i models de relacions entre gèneres
- Oferim experiències positives a imitar
- Incentivem el joc fortuït (amb joguines improvisades) i l’auto-construït
- Participem i gaudim amb els jocs dels nostres petits i petites
- Siguem pares alegres, positius, lliures... i no oblidem que no fa falta ser perfecte.
Jugar pot ser seguir unes regles, però també trencar-les, saltar-les, anar més enllà de les normes socials. I en això és on trobem el plaer, la sorpresa on les nenes i els nens experimenten i aprenen.
